Bétera, un poble per a tots

Ver la página en Español Veure la Pàgina en Valencià
Español Valencià
Portada Presentació Introducció Agraïments Himne de Bétera L'Escut de Bétera Fotos Index      
I II III IV V VI VII VIII IX X XI
Apèndix I Apèndix II Apèndix III Apèndix IV Apèndix V Apèndix VI Bibiliografia        

CAPÍTOL II: DESENVOLUPAMENT HISTÒRIC GENERAL

16.-LA GUERRA DE SUCCESSIÓ

Com es pot veure a la carta pobla, l'exigència dels senyors feudals va generar protestes dels camperols, les quals desembocaren o esclataren, l'any 1707, en la Guerra de Successió que, a més del seu caràcter internacional, ací a València, va prendre un fort component social pels enfrontaments dels maulets contra els botiflers.

La guerra tingué lloc quan Carles II l'Encisat, l'últim monarca de la dinastia dels Habsburg, va morir sense descendència directa al tron, i la successió a la corona d'Espanya era problemàtica ja que tant Felip V, net de Lluís XIV de França, com l'arxiduc Carles d'Àustria es consideraven amb el dret a heretar-la. La disputa per la corona provocà una guerra que implicà quasi tota Europa.

Per una banda, la Corona de Castella es va decantar per Felip de Borbó, i per l'altra, la Corona d'Aragó (Catalunya, Aragó, València i Mallorca) per Carles d'Àustria. Les motivacions no reparaven en la legalitat del nou rei, sinó que es fonamentaven en factors econòmics i socials.

Els camperols de reialenc, l'alta jerarquia eclesiàstica i, sobretot, la gran noblesa posseïdora de grans extensions de terra, així com una part del clero secular, van preferir recolzar Felip V i el model polític centralista que representava, per considerar que era la millor via per eixir de la crisi feudal i preservar així els seus interessos de classe, particularment en un moment greu d'agitació social entre els seus vassalls; aquests eren coneguts com botiflers.

Per una altra banda, el gros dels maulets, nom que rebien els seguidors de Carles d'Àustria, el formava tota la massa camperola valenciana que es trobava descontenta amb el règim senyorial i veia en Carles una possible solució als seus problemes. Però els maulets no es reduïen a l'esmentada classe social. També hi havia entre el baix clero secular, entre els gremis urbans i entre eixa part de la noblesa que s'identificava amb el neoforalisme imperant en els últims anys de Carles II i que l'arxiduc semblava voler mantenir. De totes formes, el terme maulet s'aplicà, sobretot, als camperols que lluitaren en contra dels borbònics, doncs tal paraula (diminutiu de maula) fa al·lusió a persona de modesta categoria social i que es troba en una relació subordinada, de clientela o dependència.

Bétera, com tota la zona litoral, es va posar del costat dels maulets i, per això, l'any 1707 va patir un atac, ordenat pel comte de Torres-Torres, dirigent de l'exèrcit de Felip V. La guerra va finalizar amb la victòria del rei borbó, el 25 d'abril de 1707 en la batalla d'Almansa, la qual cosa va representar l'abolició del Regne de València con a entitat autònoma, i l'abolició dels furs i privilegis valencians, el 29 de juny de 1707 mitjançant els decrets de Nova Planta. Així, s'agreujava el procés de castellanització, mitjançant l'abolició de l'oficialitat del nostre idioma.

També va tenir una altra repercussió important amb el sometement, forçós, dels llauradors als senyors feudals. Una conseqüència de la duresa del règim feudal va fer que molta gent preferira viure recollint i treballant l'espart, abans que anar a treballar unes terres on una bona part del benefici se l'enduia el senyor.


Original en Valencià per Amparo Doménech Palau

Traducció al Espanyol per Antonio Adrián Aguilella