Bétera, un poble per a tots


Español	Valencià

Portada	Presentació	Introducció	Agraïments	Himne de Bétera	L'Escut de Bétera	Fotos	Index
I	II	III	IV	V	VI	VII	VIII	IX	X	XI
Apèndix I	Apèndix II	Apèndix III	Apèndix IV	Apèndix V	Apèndix VI	Bibiliografia

CAPÍTOL II: DESENVOLUPAMENT HISTÒRIC GENERAL

5.-"EL CID"

Sota el domini de Jusef a València, Rodrigo Diaz de Vivar "el Cid"-guerrer i conquistador- va protagonitzar la conquesta de València i de tots els territoris adjacents, entre ells Bétera.

A la primavera de 1093, el Cid va començar el setge de la ciutat de València i va prendre els ravals al nord del riu. El setge va continuar fins que el reduït destacament almoràvit que hi havia va ser expulsat. A la primavera de 1094 restà la ciutat sense queviures i molts habitants ja havien mort de fam. El Cadí pactà amb el Cid una honrosa rendició, que no fou respectada per molt de temps. Cinc anys durà el seu domini de la ciutat, on morí el 10 de juliol de 1099.

A la mort del Cid tots els seus soldats i la seua dona van abandonar els territoris conquerits i van tornar a Castella, bé perquè es trobaven dèbils després de la mort del seu cabdill, bé perquè no sabien si resistirien les envestides de l'exèrcit de Jusef. Aquest príncep africà no tardà a apoderar-se de la ciutat, abandonada pels cristians, l'any 1102, doncs els moros, durant la dominació del Cid, havien quedat al seu territori i no hi va haver cap canvi social ni econòmic després de la conquesta del Cid.

Cal destacar que durant els quaranta anys del mandat de Jusef, amb moltes expedicions militars, aquest poderós príncep no condemnà a mort ni un sol home.

Per als musulmans valencians el Cid no fou més que un saquejador i un extorsionador que va munyir, fins a l'última gota, les seues butxaques. Per a tot Al-Andalus no fou més que una plaga nefasta, com ho demostren la quantitat de poemes que es lamenten de la caiguda de València a les seues mans i la quantitat dels qui canten el retorn de la ciutat al si de l'Islam gràcies a la intervenció dels almoràvits. El Cid fou un soldat que vengué la seua espasa a qui millor pagava i que s'enriquí, extraordinàriament, amb els impostos que cobrava a les ciutats dominades a canvi de la seua protecció.

Original en Valencià per Amparo Doménech Palau

Traducció al Espanyol per Antonio Adrián Aguilella