 |
 |
| Español | Valencià |
|
|
| Español | Valencià |
CAPÍTOL IV: RECURSOS ECONÒMICS
5.- INDÚSTRIA
La indústria de Bétera va començar com a desenvolupament d'un artesanat familiar per a cobrir les necessitats del consum local; els excedents de producció es venien als pobles dels voltants.
Les primeres fàbriques que s'instal·laren, amb un funcionament artesanal i de les quals hui no en queda cap van ser: la fàbrica de xocolate (els xocolaters), de teixits, un molí de triturar pinso, reparació i construcció de carros, d'apers de conreu i un rajolar que utilitzava la terra del terme. Per contra, les ferreries i les fusteries han perdurat, doncs s'han adaptat al procés de modernització amb nova maquinària i amb la innovació de materials.
La riquesa econòmica de Bétera sempre ha sigut l'agricultura, i el fet de tenir un terme tan gran sempre ha proporcionat faena per a tots. Tenint com a base una economia familiar, s'ha tingut un nivell de vida molt acceptable, de la qual cosa podria ser indicador que l'any 1950 la Caja de Ahorros y Monte de Piedad (hui Bancaixa), obrira una oficina bancària al nostre poble.
L'evolució industrial començà, aproximadament, a partir de l'any 1960, després de la reforma econòmica liberal de juliol de 1959 o Pla Estabilitzador. Va ser en aquell moment quan començà a muntar-se alguna indústria que oferia mà d'obra als beterans.
Per a valorar el desenvolupament econòmic, cal estudiar els recursos físics que ofereix Bétera. Destaquen, per damunt de tots, els recursos agraris ja que el terme té quasi totes les possibilitats agrícoles i un dinamisme extraordinari. Hi ha hagut la transformació de les terres de secà en regadiu, que s'hi ha produït per l'aprofitament de l'aigua dels nous pous que contínuament s'han fet, la canalització de les aigües del pantà de Benagéber i la transformació del reg a manta pel de goteig. Totes aquestes transformacions han aconseguit consolidar l'agricultura com una activitat rendible per al futur, que necessita només una mínima dedicació.
Respecte als recursos humans, és a dir el nombre d'empresaris que hi ha a Bétera, que duen a terme les innovacions tecnològiques, i generen ràpids augments de productivitat, estimulant l'especialització i provocant els canvis i adaptacions en la composició dels sectors de producció, hem de dir que el panorama industrial de Bétera es troba dominat plenament per la xicoteta empresa, que representa el 90 % del total. D'un total de 157 empreses, 94 (60%) tenen una plantilla que no supera els 5 treballadors, i 47 (30%) tenen una plantilla entre 5 i 50 treballadors. D'aquesta grandària hi ha 3 empreses, que ocupen el 44% de la població industrial.
La situació geogràfica de Bétera també determina el desenvolupament econòmic i industrial. Bétera no ha disposat d'un polígon industrial per a la concentració d'empreses d'una mateixa branca, però per les bones comunicacions de què en gaudeix, s'està convertint en un lloc de creixement econòmic, amb necessitat de llocs de treball, especialment, per a la joventut.
La dotació d'infrastructures constitueix un factor determinant del desenvolupament econòmic. Bétera té infrastructura de transport i comunicacions, bon abastament d'energia i aigua fàcil, bons equipaments docents i sanitaris, instal·lacions socials, esportives i culturals i, a punt de desenvolupar, el pla d'ordenació urbana.
El sector de la construcció té especial importància pel seu efecte dinamitzador en l'activitat industrial. Cal destacar que a Bétera hi ha 4 magatzems de construcció, ubicats al llarg de la carretera Burjassot-Torres Torres. D'altra banda, el nombre d'activitats de transformació de productes metàl·lics és de quatre, això sense oblidar el sector de la fusta (portes, mobles...) amb sis indústries o tallers.
A més dels anteriors, hi ha dos magatzems de taronja, l'un privat i l'altre de la Cooperativa.
Tot aquest procés ha transformat l'estructura de la població activa de Bétera, la qual, encara que en conserva una base predominantment agrària, va assolint un caràcter més diversificat.
Per a concloure, Bétera té una evolució positiva ja que va augmentant l'ocupació i s'aprecia un elevat potencial de desenvolupament econòmic. És a dir, continua elevant-se el nivell de producció, de renda i de benestar. Disposa d'una bona dotació de recursos agraris, de recursos humans, té una bona situació geogràfica i bones comunicacions. Bétera planteja aquest any, no obstant l'anteriorment dit, dos reptes, un el Pla d'Ordenació Urbana i l'altre, el polígon industrial. D'aquesta manera podrà aconseguir un augment del sòl urbà i industrial i mantenir la protecció de l'agricultura.
A títol indicatiu, per a comprovar com ha canviat, en un segle, la situació industrial i l'horari de treball, cal llegir l'art. 9 de l'Ordenança de l'any 1881 que diu:
"Queda prohibit als serrellers, ferrers, calderers i en general a tots els industrials que ejercen un ofici que puga turbar el descans del veïnat, que es dediquen als seus treballs abans de les tres hores del mati i deprés de les deu de la nit en estiu; i abans de les quatre del mati i les nou de la nit en hivern".
Original en Valencià per Amparo Doménech Palau
Traducció al Espanyol per Antonio Adrián Aguilella