Bétera, un poble per a tots

La torre Bofilla sense ser monument artístic, si és una torre molt estimada per Bétera. També ens recorda els nostres avantpassats. Moltes vegades ens hem preguntat, què fa una torre al mig del terme? qui la va fer? i, per que? i moltes preguntes més.

Les campanyes d'excavacions que s'han desenvolupat entre els anys 1981 i 1991, en les quals els alumnes de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València han treballat desinteressadament, i la creació de l'Escola Taller per l'"Institut Nacional d'Ocupació" van permetre que la tasca que hi es realitzava fóra més intensa i ràpida. També van intervindre professors d'arqueologia, que es van encarregar de les parts més tècniques i especifiques.

Torre Bofilla

Resultat d'aquests deu anys de treball és el llibre que Pedro López Elum escrigué: "La Alquería Islámica en Valencia. Estudio arqueológico de Bofilla, siglos XI a XIV", d'on jo he tret la informació que a continuació expose.

Bofilla actualment és una partida del terme de Bétera on es troba la torre que duu aquest nom.

Cap al segle XI, i en un espai de 76 km2 del terme de Bétera, dels quals 26 Km2 en formaven el recinte tancat, es va formar el poblat de Bofilla, amb la intenció de reagrupar la població dispersa, per a una millor explotació dels recursos agrícoles, al temps que se n'obtenia una major protecció. L'elecció del lloc, a 600 m del barranc de Carraixet, era perquè hi havia molta aigua, perquè es disposava d'un terreny amb una elevació d'uns 15 m per a la construcció del sistema defensiu i, principalment, perquè hi havia bona terra per a cultivar. Però no se sap molt bé la data del naixement de l'Alqueria de Bofilla.

Abans de sorgir la Taifa de València, ja hi havia al seu voltant una sèrie de xicotetes alqueries i població dispersa, però a partir del segle XI comença a delimitar-se i estructurar-se aquesta zona des del punt de vista polític, econòmic, defensiu i ofensiu.

El sistema defensiu obeïa a l'exigència del nou marc polític i geogràfic, doncs ja no ordenava Córdoba, sinó València, que era la capital de la Taifa i necessitava protegir-se. De tal manera que València es convertí en el centre d'un sistema fortificat integrat per un gran nombre d'alqueries. Així les més pròximes a València començaren a incrementar la seua importància econòmica, demogràfica urbana, ... com Museros, Montcada, Paterna, Quart, etc. És durant el regnat d' 'Abd al-'Aziz (1.021-1.061), quan es remodela i reestructura aquest espai.

Aquest pla tenia dues fases: incrementar el nombre d'alqueries i fortificar-les. La població dispersa de la zona de l'horta es va concentrar a Bofilla, la qual, és de suposar, degué nàixer a la segona meitat del segle XI, configurant-se com un centre residencial i de defensa. Més tard, enfront del nou perill nordafricà almohade, es va construir un recinte més fort i eficaç amb una torre de 16'50 metres d'altura, que encara poden veure, i també es va construir un albacar i un recinte defensiu.

Serà cap a la segona meitat del segle XII quan es tancarà definitivament el sistema d'alqueries.

Segons l'examen arqueològic de Bofilla que concideix amb la descripció de la Crònica, una Alqueria àrab consta de dues parts: per una banda, un lloc per a les habitacions, protegit per les barreres, i per l'altra, un lloc per a la defensa, el qual consta de l'albacar i la torre.

El 24 d'octubre de 1347 Bofilla va sofrir l'ordre d'expulsió, el 17 de desembre de 1347 a 3'5 km va viure un enfrontament armat, a causa de la guerra de La Unió, i uns mesos més tard va sofrir la Pesta Negra, amb unes conseqüències que es desconeixen. A més a més, el setembre de 1348 el maestre de Calatrava reclama a Pere IV, el dret de protecció dels llocs i persones de Bofilla i Bétera. En tant poc de temps tantes calamitats, a les quals cal afegir la crisi del segle XIV, en són les causes del despoblament.

Bofilla disposava de doble circuit de barreres, malgrat que tan sols una d'elles rodejava tota l'alqueria. Aquestes barreres realitzaven la mateixa funció que els murs realitzaven a la ciutat, doncs la diferència sols estava en la grandària.

L'albacar es trobava pegat a la torre per la part de llevant, amb una extensió de 750 metres quadrats. Hui sols es pot veure el recinte exterior, el qual, s'utilitzava per a refugi, la qual cosa suposa que estaria coberta per a donar protecció i alberg a les persones. La crònica de Jaume I, cap. 202 diu:

"... era tan gran la presa de les femines e dels enfants, e de les vaques, e de l'altre bestiar que era llaïns en l'albacar de la torre, que les pedres que tirava la fenèvol mataven aquell bestiar, e era tan gran la pudor que els dava aquella mort del bestiar (que el fenèvol tirava de dia e de nit, que no cessava), que quan venc el cinquèn dia ells se retiren per catius..."

D´ací es dedueix que, el recinte de la torre Bofilla s'utilitzava per a protegir les persones, dins dels seus 500 metres quadrats, mentre que l'albacar amb 750 metres quadrats sols protegia el bestiar.

La torre de l'alqueria de Bofilla es l'única resta visible que es conserva, amb una altura original de 16'5 metres. La base quadrada de 6 metres de costat i la seua construcció de tapial va disminuint segons puja ( de 1'40 m a la base i de 30 cm al punt més alt). L'interior consta de quatre plantes, que han desaparegut perquè estarien fetes de fusta, sols queden els suports que sobreïxen; finalitzava amb una terrassa, destinada a observar, i, des d'on es feien senyals per a comunicar-se, de la qual tan sols queda un merlet en cada costat.

La comunicació interior entre les diferents altures es realitzava per una escala de fusta. La porta estava en el costat nord i a una certa altura del sòl.

També es poden apreciar els forats que deixaren les travesses, doncs ha desaparegut la capa de morter que lluïa la torre.

La porta de la torre era defensada per un cos de semblants dimensions a la torre (un poc més xicoteta, de 5 x 6 m).

Al voltant de la torre existia un primer circuit de tapial, que encara es pot veure per la part de llevant, i un altre circuit, de pedres en terra, rodeja el primer. Fent així un conjunt que té una extensió de 500 metres quadrats, és a dir, la torre era tancada per dos circuits per acollir les persones, mentre que a ella es pujava per a observar, guardar aliments i objectes de valor. Els costats estaven completament tancats on no es podia atacar, a no ser que es pujara a la terrassa.

Els àrabs van buscar per a l'alqueria el lloc més adient i prop de les terres de regadiu. En el mapa es pot apreciar la divisió de l'espai habilitat per a les cases, agrupant-les en blocs i rodejades de carrers. A l'habitatge, segons el model islàmic, totes les dependències sorgien d'un pati central, i segons la superfície hi havia tres tipus de cases: les grans (340 a 270 m2), les mitjanes (269 a 190 m2) i les xicotetes (189 a 125 m2).

Els vials rodegen els blocs de les cases de tal manera que es podia comunicar tota l'alqueria. En aquesta planificació, es van ordenar els espais per als serveis, en els quals es troben els banys, els pous, el sistema defensiu i les portes de l'alqueria.

Les dimensions dels banys, donen a entendre la importància d'aquest en el mon islàmic. Les possibilitats d'aigua queden plasmades pels pous per al consum humà.

Finalment, tot el conjunt estava protegit i tancat pel sistema de defensa (torre i albacar) i un altre circuit per a protegir la zona de residència, el qual era doble en alguns dels seus extrems, alhora que estava vigilat per les torres secundàries.

Els materials que el musulmans utilitzaren a Bofilla van ser prou variats. S'ha demostrat la presència de calç, pedra, grava, sorra i terra. L'algeps no va tenir molta aplicació. No tots aquests materials s'utilitzaren al mateix temps, però sí realitzaren diferents combinacions per a obtenir-ne més consistència, com pedra amb fang o sense; terra amb calç o sense; la calç amb sorra i grava o calç amb grava, pedres, terra, etc.

A les parets: encofrats de fusta i travessers amb diferents classes de terra o morter.

Algunes parets de les cases estaven fetes de pedra seca, doncs, els taulells s'utilitzaren molt poc a Bofilla.

Portada	Presentación	Introducción	Agradecimientos	Himno de Bétera	Escudo de Bétera	Fotos	Indice
I	II	III	IV	V	VI	VII	VIII	IX	X	XI
Apéndice I	Apéndice II	Apéndice III	Apéndice IV	Apéndice V	Apéndice VI	Bibiliografía


Español	Valencià